Noticies Directiva Marc de l'Aigua

Aquesta acció legislativa considerada com la més avançada en temes d’aigües, va necessitar d'un llarg debat per a ser aprovada per la Comissió i finalment publicada pel Parlament Europeu el 22 de desembre de 2000.

Te per objectiu establir un marc comunitari per a la protecció de les aigües superficials continentals, de transició, costaneres i subterrànies, prevenir o reduir la contaminació, promoure l’ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i atenuar els efectes de les inundacions i les sequeres, i amb una participació social activa, prèvia a la presa de decisions.

De l’aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) , de la seva transposició a altres normatives Llei 46/1999 - Llei d'aigües 1/2001 - Llei 62/2003 - Llei 6/1999 - Decret legislatiu 3/2003 de 4 de novembre -emergeixen tot un seguit de canvis que afecten directament en el model de gestió a implementar per part de les administracions amb competències d’aigües.

Cal ressaltar el compromís de WWF/Adena per incorporar-se en els grups de treball tècnic de la Comissió Europea, influint en l'elaboració de documents tècnics que defineixen l'aplicació de la Directiva

Principis bàsics

• L'aigua deixa de ser gestionada exclusivament com a recurs, i ha de ser considerada com a element bàsic dels ecosistemes, i per garantir una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteixi el recurs.

• La conca hidrogràfica és una única unitat de gestió, que es correspon amb el funcionament natural del cicle hidrològic.

• La consecució del "bon estat ecològic" (biològic, hidromorfològic i físicoquimic) de les aigües i els ecosistemes aquàtics, com a millor garantia de quantitat i qualitat de l’aigua - DMA Annex 5 - .

• El control de la contaminació, l’eliminació de substàncies perilloses, la restauració dels ecosistemes, la política “tarifaria”, la planificació de la gestió de les conques, l’ús eficient de l’aigua, la prevenció del deteriorament dels ecosistemes aquàtics, la participació pública i la designació d’àrees protegides, son els seus principals instruments

• Principi de participació pública i transparència en les polítiques de l'aigua.

De la interpretació i anàlisis dels principis bàsics, d'obligat compliment, es despren que cal implementar una sèrie de mesures. Si volem conèixer com s'està desenvolupant a Catalunya l'aplicació de la DMA es pot consultar al següent enllaç de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a on també trobarem un mapa de consulta interactiu IMPRESS amb moltes dades (caracterització, pressió, impactes, etc.)

Un punt a destacar de la DMA és l’article 14 fa referència al principi de participació pública i transparència en les polítiques de l'aigua. La gestió dels recursos i els programes de mesures i de control, que han de ser integrats dins el nou pla de gestió (nou Pla Hidrològic) per assolir el bon estat ecològic dels sistemes fluvials, s'han d'elaborar a través de la participació i consens social, a partir de mecanismes de participació ciutadana, i sota una total transparència pública"participació social" en el disseny i actualització dels plans de conca.

Ara tenim l’oportunitat de participar activament en el desplegament de la DMA i vetllar per que la millora dels ecosistemes esdevingui una realitat. Al respecte l'AEMS-Rius amb Vida hi participa en el Procès de Participació endegat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i en els Consells de Conca.

Calendari d'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua

• 22 de desembre de 2003 - Transposició de la Directiva a l'ordenament jurídic estatal (art. 24) i delimitació de la demarcació hidrogràfica i autoritats competents (art. 3).

• 22 de desembre de 2004 - Anàlisi de la caracterització de la demarcació hidrogràfica, estudi de la repercussió de l'activitat humana sobre l'estat de les aigües superficials i subterrànies (anàlisi de pressions i impactes i risc d'incompliment d'objectius de la Directiva), i anàlisi econòmica dels costos dels serveis relacionats amb l'aigua i el percentatge de recuperació actuals (art. 5, 6 i 7) (document IMPRESS).

• 22 de desembre de 2006 - Redacció del programa de seguiment i control de l'estat ecològic i químic de les aigües superficials, i de l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies (art. 6).

• 22 de desembre de 2009 - Redacció del programa de mesures que contindrà els treballs (plans i programes), i les mesures de gestió que s'han de dur a terme per tal d'assolir els objectius de la Directiva, el bon estat de les aigües a finals de 2015 (art. 11). Cal tenir en compte, com preveu la Directiva Marc de l'Aigua, que per a la definició de les mesures més adients, abans cal fer una anàlisi cost/eficiència.

• 22 de desembre de 2009 - Redacció del Programa de Gestió de la Demarcació Hidrogràfica (nou Pla Hidrològic de Conca). Aquest pla de gestió contindrà prioritàriament l'anàlisi de la repercussió de l'activitat humana sobre els sistemes hídrics, el programa de seguiment i control necessari, i el programa de mesures per assolir els objectius de la Directiva (art. 13).

• 22 de desembre de 2010 - Els estats membres vetllaran per aplicar una política de preus de l'aigua que proporcioni els incentius necessaris per a un ús eficient, i una contribució o política tarifària adequada per tendir a la plena recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l'aigua. Es desglossaran els costos domèstics industrials i agraris, i es tindran en compte els costos financers, els ambientals i els del recurs o oportunitat (art. 9).

• 22 de desembre de 2012 - Els estats membres vetllaran per aplicar els plantejaments combinats de control i reducció de fonts de contaminació puntual i difosa d'acord amb les millors tecnologies disponibles (art. 10). També serà operatiu el programa de mesures per tal d'aconseguir el bon estat de les aigües (art. 11).

• 22 de desembre de 2015 - Els estats membres hauran d'assolir el bon estat de les aigües. El bon estat ecològic i químic per a les aigües superficials (epicontinentals i costaneres), i el bon estat químic i quantitatiu per a les aigües subterrànies (art. 4).